Segon dia

Avui ens havíem de llevar a les 6 per fer una hora de ioga, no ho he fet, ni jo ni els altres, després ens han fet saber que el qui ens havia de fer la classe ha arribat una hora tard, tot i així no hi hem anat perquè era l'hora d'esmorzar i a diferència d'altres voluntaris jo començava a les 8 a treballar. Doncs bé, just després de menjar hem anat a una mena de centre per gent gran. No pensava que em trobaria el que m'he trobat... Impactant... Gent realment gran, o almenys molt perjudicats, en pèssimes condicions. Les "instal·lacions" són bàsicament dues habitacions amb molts llits i fora una petita terrassa coberta per un sostre de ferro a modo de toldo, amb unes poques taules i cadires. 

Doncs això una trentena de homes i dones que no poden valdre's per ells mateixos i nosaltres ajudant una mica. No estem sols, només som una petita part tot i que fem feina (que n'hi ha molta). Hi ha una ordre de monges de Teresa de Calcuta que hi estan sempre i realment han fet molt per la comunitat, es pot dir que sense elles aquell lloc encara seria pitjor. Tot això m'ho ha dit la Gloria, una dona espanyola que divideix les seves vacances entre Nepal i Índia. Molt simpàtica. 

Tornant a la feina, avui era el dia observació saber què hauríem de fer els dies que hi anem.

Al final hem acabat treballant com si ho féssim cada dia. La feina consisteix a ajudar a fer sortir els avis de les habitacions i portar-los fora, netejar les habitacions (llits, terra...) netejar la roba bruta ajudar a menjar els qui no ho poden fer ells mateixos (gran majoria) i després netejar els plats. Això ho haurem de fer cada dia. Crec que serem sempre els quatre que erem avui, però no ho sé.

L'anècdota del dia és que m'han dit que ajudés a menjar a una dona gran i m'han donat un plat força ple de menjar, una mena de plat combinat amb tot ben posat en diferents costats del plat. Doncs com a complet novato li he servit l'arròs que sí que havia barrejat amb dues salses diferents i el pollastre i pebrot que tocava, però en una cullerada per canviar li he donat una salsa blanca que li han posat després pensant que era sopa... La cara que ha posat quan s'ho ha empassat m'ho ha dit tot. Resulta que és una salsa molt àcida que es barreja amb la resta de menjar, ara ja ho he après... Pobre dona.

Per la resta tot molt bé.

En acabar hem begut Massala tea, un te molt dolç però bo, de color marronós. Érem tres voluntaris i en Vishal, un noi Nepalès que treballa a Idex. 

Després de dinar (noodles for a change) hem fet una mica el mandra amb una mica de música i a les 3:30 hem agafat un bus cap al centre de discapacitats on hem tallat verdures (ajuda a la cuina) i després hem ajudat a fer els deures a alguns dels nens que estan al centre, des que va haver el terratrèmol allà no només hi viuen discapacitats sinó també nens sense sostre i altres. Jo en concret he ajudat un noi (no em feu dir el nom, molt estrany) amb els seus deures de matemàtiques, em fa gràcia que els llibres que utilitzen per estudiar i ja utilitzen lletres com a variables... cosa que a casa nostra això no passa fins més tard (els nens tenien uns 10 anys...). 

Una cosa que he descobert ja a la nit un cop al campament és que aquí al Nepal quan volen respondre sí ho fan com nosatres faríem el no... O sigui que totes les vegades que he preguntat al noi que feia classes si m'entenia i que al final em pensava que era tonto resulta que volia dir que sí... Curiositats.

Ha començat a ploure una mica, però res de l'altre món i quan hem acabat hem tornat a agafar el bus i hem tornat a casa.

Ens pot semblar que agafar un bus és una cosa normal però aquí al Nepal les coses són ben diferents de les que veiem a Catalunya. Els busos tenen les portes obertes i un senyor va cridant el lloc  cap a on van mentres pica el costat del cotxe amb un grapat de bitllets a l'altre braç, si vols pujar li fas saber i para sense ni mirar si hi ha algú darrere... No és cosa seva... A l'hora de baixar funciona igual. 

Havíem de sopar en una casa amb gent del Nepal (una mena de host family) però hi han hagut problemes i al final no serà aquesta nit, en saber-ho ens hem buscat plans alternatius, hem agafat un taxi i pagant 300 Rn hem anat a Tamel la zona turística de Kathmandu, hem sopat i fet una volta, unes quantes fotos (que publicaré a la que pugui) i hem tornat. Ara hem estat tots junts al saló on podem descansar sense tancar-nos a la habitació, però no trigarem en anar a dormir... Així que, Bona nit.

PD: ostres, me'n oblidava, no fa ni 5 minuts que hi ha hagut un terratrèmol, no ha sigut ni gaire llarg ni gaire fort però tots els que ja estaven dormint a les habitacions han baixat corrent, ha sigut un moment estrany... Almenys ara sabem que se sent en trobar-se enmig d'un terratrèmol al Nepal.