dilluns, 10 d’agost de 2015

Dia trist a la Eldery Home

No m'he acabat de recuperar d'ahir i no he anat al projecte del matí, m'han arribat males notícies quan han arribat els voluntaris de la eldery home, una de les àvies ens ha deixat. Em sap molt greu perquè era una amb les que et podies comunicar, solíem "jugar" jo li tocava el nas, i ella mel tocava a mi, jo li tocava la orella i ella me la tocava a mi... Feia uns dies que no estava gaire bé, però ha sigut tot molt de cop, no crec que ningú s'ho pensés fa una setmana. A la tarda si que he anat al projecte, ja hem trobava millor, al acabar mentre tornàvem a casa he vist un carretó amb menjar, li he preguntat a en Vishal (executiu) si creia que podíem menjar allà sense problemes i m'ha dit que sí. Així que l'he convidat a sopar. Una cuixa de pollastre que m'ha fet oblidar per un moment tot el menjar (dolentíssim, si volem ser políticament correctes) que he estat menjant fins ara aquí. També uns pinxos de búfal...
Això per dues persones 380 Rn, que serien uns 3'5€. Ara a esperar la reacció, sempre es recomana no menjar d'aquestes botiguetes del carrer, però ja he estat malalt aquí al Nepal, així que a pitjor no pot anar...
Demà suposo que serà dia normal, si passo bona nit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada