diumenge, 2 d’agost de 2015

Marxa la samba

Ara sí, m'he quedat "sol", dels tres que compartíem habitació des que vaig arribar al Nepal ja només quedo jo...
Avui han marxat en Marcus i la Isabella (Brazil) per això el nom del post. També ha marxat en Matto, a qui no hem pogut dir adéu perquè estàvem treballant a l'orfenat. He començat a fer "classes" de mates, demà tenen l'últim examen i he vist que estaven estudiant així que les he deixat fer. A la que s'han començat a despistar i han començat a xerrar. Com que algunes es creien que ho sabien tot de mates els hi he posat un exercici a la pisarra, es tractava de demostrar perquè x^0=1, evidentment fora del seu abast, just perquè veiessin que mai en pots saber prou però suficient com perquè poguessin més o menys entendre la demostració. Cada dia els hi portaré un problema per resoldre, a partor d'ara coses que puguin resoldre. Crec que és una bona idea perquè he intentat controlar-les i és impossible, a menus que tinguis algo que els hi pugui interessar molt.
Cambiant de tema, dels voluntaris que em vaig trobar quan vaig arribar només queda una noia irlandesa, del meu grup quedem tres, i han arribat 4 voluntaries noves... Sóc jo i 7 noies.
Demà dia normal, gent gran al matí i nenes de l'orfenat tarda, tot i ser el mateix cada dia cada dia és diferent, cada dia aprenc coses noves i cada dia m'ho passo millor.
Ja havia donat per finalitzat el blog quan m'ha vingut al cap que a la tarda he viscut una situació que no havia viscut mai, bastant impactant. Amb dos voluntaris que he conegut a la eldery home hem visitat el cremetori del costat. A qui li pugui portar malsons que deixi de llegir...
Allà hem pressegiat una cerimonia completa, primer netegen els cossos al riu, els posen en una llitera, fan voltes sobre la foguera que no està encesa encara i finalment els deixien sobre la fusta.
Els cobreixen de mocadors i els hi tiren pols de colors, tot això davant de la família i turistes. Els hi tiren una mica de greix animal (que és el que crema) i els encenen. Com si fós una foguera els hi tiren palla per sobre per encendre els grans troncs.
Quan ja han cremat tiren el que en queda al riu. El que potser fa una mica de cosa és veure com hi ha persones que es banyen a poc metres, o nens que es llancen al riu en busca de joies, un riu que si el veiessim per sota estaria cobert d'ossos de persones...
Bastant heavy la cosa.
Us deixo amb algunes fotos..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada