dilluns, 3 d’agost de 2015

Ja en són 9

Dia normal a Kathmandu, una mica de pluja que en cap moment t'impedeix fer vida normal, menjar que el primer dia sembla interessant però que a la setmana ja te'n canses, voluntaris deixant-s'hi hores i hores i aprenents d'infermera sense fer res... Tot tal i com ho havíem deixat ahir.
Han arribat més voluntaris (podria dir voluntàries... Ja en són 9) i jo tot solet... Almenys tinc habitació per mi sol... Qui no es comforma és perquè no vol.
Al centre de gent gran hi ha hagut una discussió, criticaven un voluntari Nepali per manar massa... Jo estic al seu costat, fa molt bona feina, i les infermeres aquelles necesiten algú que les espavili. Per mi ja ho fa bé.
També hi ha hagut una situació graciosa, quan un dels avis s'havia de dutxar una de les madres el tenia agafat. La madre la deixat anar un segon i ell s'ha posat a "córrer", ha arribat a una columna metàl·lica s'hi ha agafat i no es volia deixar anar. Han necesitat a dues noies per treure-li les mans d'allà. Finalment l'han dutxat.
Per la resta tot força normal..
A l'orfenat les noies han acabat exàmens i tampoc han volgut fer classe de mates...
Per sort dues si que han volgut fer algo extra i hem fet alguns trucs matemàtics que he trobat per internet que podien ser divertits i això hem fet durant dues hores. Ara a ben sopat estic escrivint el post i no tardaré en anar a dormir, no sembla que sigui el segon dia de la setmana...

Us deixo amb algunes de les nenes de l'orfenat, les nenes més ben educades i agraïdes del món!!

1 comentari:

  1. Ignasi, em sembla que aquestes alumnes et porten de corcoll.

    ResponElimina