Pluja

Sé que un dia d'aquests m'he saltat el post, però esque cada cop em costa més trobar temps per escriure, a les nits quan arribo estic molt cansat i a més aquests dies hem sortit a sopar fora per despedir a voluntàris que marxen. Demà ja escriuré quans quedem i qui som perquè ara encara no ho tinc del tot clar. El que si que sé és que a partir de demà ja seré el voluntari més antic amb la Jassmine.
El que he fet avui ha sigut com cada primer dia de la setmana. Eldery home pel matí i orfenat per la tarda. Ahir vam arribar molt tard a casa i avui portava un cansament a sobre...
A l'orfenat hem mirat Mulan 2, em sembla que els hi feia més gràcia a les voluntàries que a les nenes, però igualment ens ho hem passat bé.
Tinc una tos que ja fa tres dies que em dura, que és molt molesta i no marxa, si algú sap com arreglar-ho...
Ara acabo d'arribar de sopar amb dos amics de madrid que vaig conèixer ja fa unes setmanes i que ja he parlat d'ells en el blog. M'han ensenyat un "restaurant" molt típic nepalí on hem menjat fins no poder més i ens a costat 7 entre els 3... Hem menjat momo's de búfal, unes truites rares i unes patates fregides molt bones. Plou moltíssim, i he hagut d'agafar el taxi per tornar a casa, fa rabia perquè són 15 minuts caminant, però de nit i plovent com ho està fent ara és impossible. El taxi m'ha costat 150 Rn, que traduït seria una mica més d'un euro, que és poc però de taxi en taxi... Rupees fly!
Me'n vaig a dormir. Avui encara tonc habitació per mi sol, però demà crec que arriben nous voluntaris així que crec que em tocarà compartir...

Dia trist a la Eldery Home

No m'he acabat de recuperar d'ahir i no he anat al projecte del matí, m'han arribat males notícies quan han arribat els voluntaris de la eldery home, una de les àvies ens ha deixat. Em sap molt greu perquè era una amb les que et podies comunicar, solíem "jugar" jo li tocava el nas, i ella mel tocava a mi, jo li tocava la orella i ella me la tocava a mi... Feia uns dies que no estava gaire bé, però ha sigut tot molt de cop, no crec que ningú s'ho pensés fa una setmana. A la tarda si que he anat al projecte, ja hem trobava millor, al acabar mentre tornàvem a casa he vist un carretó amb menjar, li he preguntat a en Vishal (executiu) si creia que podíem menjar allà sense problemes i m'ha dit que sí. Així que l'he convidat a sopar. Una cuixa de pollastre que m'ha fet oblidar per un moment tot el menjar (dolentíssim, si volem ser políticament correctes) que he estat menjant fins ara aquí. També uns pinxos de búfal...
Això per dues persones 380 Rn, que serien uns 3'5€. Ara a esperar la reacció, sempre es recomana no menjar d'aquestes botiguetes del carrer, però ja he estat malalt aquí al Nepal, així que a pitjor no pot anar...
Demà suposo que serà dia normal, si passo bona nit...