No és cap novetat entre els voluntaris que a Idex passa alguna cosa sospitosa... Que cadascú hagi pagat preus diferents, els xanxullos del taxi... I altres coses fan dubtar de la professionalitat de l'organització. L'staff molt bé, tots els executius són super bones persones, fan la seva feina i es pot parlar amb ells amb confiança. Però tot i així, alguna cosa passa... No voldria que això taqués la meva experiència al Nepal, així que d'això no en parlaré més al blog, però crec que he après una llissó i no cometré el mateix error dos cops, no tornaré a pagar per fer de voluntari. Véns aquí per ajudar i sembla que fagis el contrari. No m'agradaria generalitzar perquè tant nens com gent gran estan super agraïts, però sembla que per els que organitzen aquestes coses només som persones de qui treure diners... Pot semblar exagerat però no ho és pas. No trobo les paraules per expressar lo agraït que estic a molta gent que he conegut i amb qui he viscut experiències que mai oblidaré i a la vegada el fàstig que em fa segons quines persones amb qui he tingut que tractar, i em sorpren com aquestes dues persones poden trobar-se tan aprop, a vegades a la mateixa habitació. Parlo tant de la organització com dels projectes.
Cambiant el tema, als projectes dia "normal" tenint en compte que els dijous les madres no venen. Més feina de la normal i menys gent per fer-la, he arribat a casa i he anat directe al llit a dormir. No hauria pogut aguantar la tarda sinó.
Els dijous es menja bé, avui hem tingut pizza i patates fregides. Qui sigui tiquismiquis amb el menjar que ni es plantegi venir perquè això passa només un apat a la setmana... La resta arròs o noodles. En fi...
Me'n vaig a dormir, no crec que tingui gaires problemes per dormir perque estic reventat, tot i així la pluja que ara mateix cau intentarà impedir-m'ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada