Do not pay to volunteer

No és cap novetat entre els voluntaris que a Idex passa alguna cosa sospitosa... Que cadascú hagi pagat preus diferents, els xanxullos del taxi... I altres coses fan dubtar de la professionalitat de l'organització. L'staff molt bé, tots els executius són super bones persones, fan la seva feina i es pot parlar amb ells amb confiança. Però tot i així, alguna cosa passa... No voldria que això taqués la meva experiència al Nepal, així que d'això no en parlaré més al blog, però crec que he après una llissó i no cometré el mateix error dos cops, no tornaré a pagar per fer de voluntari. Véns aquí per ajudar i sembla que fagis el contrari. No m'agradaria generalitzar perquè tant nens com gent gran estan super agraïts, però sembla que per els que organitzen aquestes coses només som persones de qui treure diners... Pot semblar exagerat però no ho és pas. No trobo les paraules per expressar lo agraït que estic a molta gent que he conegut i amb qui he viscut experiències que mai oblidaré i a la vegada el fàstig que em fa segons quines persones amb qui he tingut que tractar, i em sorpren com aquestes dues persones poden trobar-se tan aprop, a vegades a la mateixa habitació. Parlo tant de la organització com dels projectes.
Cambiant el tema, als projectes dia "normal" tenint en compte que els dijous les madres no venen. Més feina de la normal i menys gent per fer-la, he arribat a casa i he anat directe al llit a dormir. No hauria pogut aguantar la tarda sinó.
Els dijous es menja bé, avui hem tingut pizza i patates fregides. Qui sigui tiquismiquis amb el menjar que ni es plantegi venir perquè això passa només un apat a la setmana... La resta arròs o noodles. En fi...
Me'n vaig a dormir, no crec que tingui gaires problemes per dormir perque estic reventat, tot i així la pluja que ara mateix cau intentarà impedir-m'ho...

Originals!

Perdoneu el retard, esque era la despedida de la última voluntària que quedava dels originals, demà ja serem nosaltres els originals...
Hem sortit a veure l'ambient de Kathmandu de nit anant a un restaurant que ja ens coneixem. Es diu Phat Kat i es menja molt bé sobretot després d'una setmana plena d'arròs i noodles. És trist però cert, es troba a faltar McDonalds... Tot i ser menjar de qualitat dubtosa, et pot salvar en un moment determinat, doncs al Nepal no... Al Nepal Momo's.. Una mena de boleta de pasta blanca plena ja sigui de búfal, pollastre o verdures... No està malament però pica molt.
Res de nou als projectes, tothom moment content. Algunes de les àvies comencen a estar fluixetes, però és normal. Són dones molt grans i perjudicades pobretes...
Vaig a dormir que demà m'haig de llevar d'hora igualment...
Bona nit!!!
Avui no hi ha foto.

Locura

No pot ser, ja em tens a mi escoltant converses de si el cabell, si famoses, si 40 és ser vell... I només ha passat un dia.
Als projectes tot bé, al campament també. M'he fet molt amic del cuiner i això té aventatges!! Mentre elles mengen arròs o noodles jo menjo ous ferrats i pasta muahahahah. No és que no m'agradin eh, però és que la única incògnita de cada dia no és què hi haurà per menjar sinó si els noodles seran per dinar i l'arròs per sopar o al revés...
Als projectes tot com sempre, vaig dir que havia conegut dos nois de madrid que estan fent de voluntaris aquí, amb ells començarem un projecte fora de la organització a la que estic. No sé ben bé ni on és ni que farem ben bé, però més o menys pel que sé és que netejarem i pintarem algo...
Ja us ho explicaré. A la tarda no he anat a l'orfenat perquè tenien vacances avui, així que hem anat a la "Disabled home", allà m'han donat un diploma i una banda perquè ja no hi tornaré. M'he despedit dels nens i hem tornat a casa per sopar.
Ja veurem que passa demà...

Pd: una vaca enfilada... Lo més normal al Nepal

Ja en són 9

Dia normal a Kathmandu, una mica de pluja que en cap moment t'impedeix fer vida normal, menjar que el primer dia sembla interessant però que a la setmana ja te'n canses, voluntaris deixant-s'hi hores i hores i aprenents d'infermera sense fer res... Tot tal i com ho havíem deixat ahir.
Han arribat més voluntaris (podria dir voluntàries... Ja en són 9) i jo tot solet... Almenys tinc habitació per mi sol... Qui no es comforma és perquè no vol.
Al centre de gent gran hi ha hagut una discussió, criticaven un voluntari Nepali per manar massa... Jo estic al seu costat, fa molt bona feina, i les infermeres aquelles necesiten algú que les espavili. Per mi ja ho fa bé.
També hi ha hagut una situació graciosa, quan un dels avis s'havia de dutxar una de les madres el tenia agafat. La madre la deixat anar un segon i ell s'ha posat a "córrer", ha arribat a una columna metàl·lica s'hi ha agafat i no es volia deixar anar. Han necesitat a dues noies per treure-li les mans d'allà. Finalment l'han dutxat.
Per la resta tot força normal..
A l'orfenat les noies han acabat exàmens i tampoc han volgut fer classe de mates...
Per sort dues si que han volgut fer algo extra i hem fet alguns trucs matemàtics que he trobat per internet que podien ser divertits i això hem fet durant dues hores. Ara a ben sopat estic escrivint el post i no tardaré en anar a dormir, no sembla que sigui el segon dia de la setmana...

Us deixo amb algunes de les nenes de l'orfenat, les nenes més ben educades i agraïdes del món!!

Marxa la samba

Ara sí, m'he quedat "sol", dels tres que compartíem habitació des que vaig arribar al Nepal ja només quedo jo...
Avui han marxat en Marcus i la Isabella (Brazil) per això el nom del post. També ha marxat en Matto, a qui no hem pogut dir adéu perquè estàvem treballant a l'orfenat. He començat a fer "classes" de mates, demà tenen l'últim examen i he vist que estaven estudiant així que les he deixat fer. A la que s'han començat a despistar i han començat a xerrar. Com que algunes es creien que ho sabien tot de mates els hi he posat un exercici a la pisarra, es tractava de demostrar perquè x^0=1, evidentment fora del seu abast, just perquè veiessin que mai en pots saber prou però suficient com perquè poguessin més o menys entendre la demostració. Cada dia els hi portaré un problema per resoldre, a partor d'ara coses que puguin resoldre. Crec que és una bona idea perquè he intentat controlar-les i és impossible, a menus que tinguis algo que els hi pugui interessar molt.
Cambiant de tema, dels voluntaris que em vaig trobar quan vaig arribar només queda una noia irlandesa, del meu grup quedem tres, i han arribat 4 voluntaries noves... Sóc jo i 7 noies.
Demà dia normal, gent gran al matí i nenes de l'orfenat tarda, tot i ser el mateix cada dia cada dia és diferent, cada dia aprenc coses noves i cada dia m'ho passo millor.

Ja havia donat per finalitzat el blog quan m'ha vingut al cap que a la tarda he viscut una situació que no havia viscut mai, bastant impactant. Amb dos voluntaris que he conegut a la eldery home hem visitat el cremetori del costat. A qui li pugui portar malsons que deixi de llegir...

Allà hem pressegiat una cerimonia completa, primer netegen els cossos al riu, els posen en una llitera, fan voltes sobre la foguera que no està encesa encara i finalment els deixien sobre la fusta.
Els cobreixen de mocadors i els hi tiren pols de colors, tot això davant de la família i turistes. Els hi tiren una mica de greix animal (que és el que crema) i els encenen. Com si fós una foguera els hi tiren palla per sobre per encendre els grans troncs.
Quan ja han cremat tiren el que en queda al riu. El que potser fa una mica de cosa és veure com hi ha persones que es banyen a poc metres, o nens que es llancen al riu en busca de joies, un riu que si el veiessim per sota estaria cobert d'ossos de persones...
Bastant heavy la cosa.

Us deixo amb algunes fotos..

Goodbye friends!

Avui és l'últim dia que tot el grup està junt, demà alguns van a Pokhara i alguns ens quedem aquí, a Kathmandu. La veritat 8h de viatge per estar un cap de setmana de no parar no em ve gaire de gust. M'hauria de llevar demà per allà a les 5 i la setmana ha sigut massa dura per fer-ho. Demà per tant, serà dia de descans relatiu, jo i en Shane visitarem una mica la ciutat (anirem de compres), hem descobert un material usat per fer roba, motxiles i moneders molt interessant... Ja us ensenyaré què és!!
Entre demà i demà passat visitarem una de les ciutats més castigades del Nepal, abans del terratrèmol era patrimoni de la humanitat, ara... són ruines patrimoni de la humanitat.

Vaig al que he fet avui, com cada matí he anat a la "Eldery home" i hem passat el dia, crec que ja us vaig dir que dijous les madres no hi van, el centre és un caos aquell dia, però entre tots hem fet la feina. Al final com cada dijous hi ah una mica de festa, es posa música i la gent balla, avui ens ho hem passat molt bé.
He conegut dos nois de Madrid que han vingut a fer de voluntaris, molt simpàtics.
Després hem anat a l'altre centre, el que no és del govern, sinó que és de les madres. Està en molt millor condicions.

A la tarda he anat per tercer cop a l'orfenat de nenes, allà hem fet una mena de comiatd ja que tots els voluntaris que van allà menys jo marxen aquest cap de setmana.

Ara a la nit els voluntaris ens hem acomiadat sortint a sopar a Thamel, no ha sigut gaire estona, ni crec que hagi sigut l'emotiu que hauria d'haver sigut... Però només han sigut dues setmanes. Amb això no vull dir que no ens haguem agafat confiança, al contrari, ha sigut curt però intens. El que passa és que estem tots esgotats, aquesta setmana ha passat factura a tothom.
Demà tindré temps, i explicaré tot el que he fet aquestes tardes.
Sé que aquest post és una mica descafeïnat però és final de setmana i no sempre es pot estar inapirat.
Bona nit a tots.

Surprise

Qui em segueixi a Instagram ja ho sabrà, aquest matí m'he hagut de llevar molt d'hora, però per un molt bon motiu.
A les 5:50 estàvem a l'aeroport, a la terminal de vols domèstics. Érem un grup de 5, que en hores de son hem decidit fer una petita escapada a ni més ni menys que el cim més alt del món. No estic parlant de fer el Mt Everest, ni tans sols una part. Es tractava de sobrevolar la serralada de l'Himalaya, i passar pel costat de l'Everest. Les vistes espectaculars, no havia vist un escenari tan maco en me vida, una vintena de muntanyes de més de 6000 metres i entre elles el Everest (8844 m).
Hem fet tan fotos com vídeos, que aniré penjant. De moment en podeu veure tres al meu Instagram (ignasi_96).
Després d'això he anat directa a Pashupatinath amb els avis a acabar de passar el matí. Podria dir res nou, però us enganyaria, perquè hi ha hagut una novetat força important, hem lligat uns llençols a modo toldo, això que sembla tan senzill ho he hagut de lluitar durant tres dies... Una cosa que no m'agrada de la gent del Nepal (no vull generalitzar) és que si la cosa no els afecta, no mouen ni un dit, els has d'anar insistint i fer-te pesat. Però en fi... La lona està posada i ara a la gent gran ja no els hi va el sol al cap, petita victòria perqueè la vida els hi sigui una mica més còmode!

A la tarda hem anat a l'orfenat de nenes, som 4, jo faig les classes de castellà, els brasilers tema jocs i en Luís matemàtiques.

Es fa difícil, perquè a diferència de la gent gran controlar nens és molt difícil. No paren, són les 5 de la tarda i és com si s'acabessin de llevar, l'edat tampoc ajuda... Nenes de 7 anys comparteixen classe amb nenes de 12. Mentre a unes els costa a altres els sembla massa fàcil, a més amb el precedent de la Sandra, no s'hi pot fer front. Suposo que a poc a poc m'hi acostumaré. Fins llavors puc assegurar-vos que prefereixo la gent gran.

Ara estem descansant a la sala comuna, a agafar forces per acabar la setmana. Aquí al Nepal la setmana comença el diumenge, i divendres i dissabte és festa. Així que demà és l'últim dia de projecte per alguns dels voluntaris, que ens deixen.

Fins demà!!

Deceived

El post d'avui serà una mica durillo... Com cada dia al matí em toca "eldery home", tot content arribo al centre i començo a treballar, també com cada dia una dotzena d'estudiants d'infermeria es passegen tranquil·lament per la zona, contemplant la feina que s'ha de fer. No esperis pas que t'ajudin... Almenys no els hi sortirà d'elles, si els hi demanes potser et donaran un cop de mà.
He trobat uns voluntaris de València, col·laboren en les feines i sort n'hi ha.
A un dels dos l'ha picat una serp i només pot fer feines que necessitin una mà però bé, tota ajuda és benvinguda. Avui per primer cop he netejat la roba a la seva manera, es tracta d'un cosi metàl·lic ple d'aigua i sabó, amb els peus comences a donar voltes tot caminant, aixafant al teu pas la roba, sembla que al Nepal si fas això la roba queda neta, per descomptat no es canvia l'aigua cap cop tinguis dues peces o en tinguis 100.
Quan estava allà he sentit uns crits i he mirat d'on venien, venien del final del pati. He mirat cap allà i el que he vist m'ha deixat de pedra, una dona gran cridava mentre la jefa de les infermeres l'arrossegava pels peus, mai havia vist una cosa similar. Tractar així una persona no m'entra al cap, i sent una persona gran menys. L'ha arrossegada uns tres metres entre crits i intents de deixar-se anar per part de l'àvia. Tenint una tutora així no m'estranya que les alumnes siguin unes completes inútils.
L'altra jefa (hi ha dos grups diferents d'infermeres cada setmana) es mirava l'escena asseguda a una cadira. No he volgut que aquesta visió m'arruinés el dia així que he parlat una estona amb les meves amigues (ahir vaig penjar una foto d'elles) estan com una cabra però sense elles no seria el mateix.
Després d'això ens ha arribat una mala notícia, ahir una dona estava força out i van estar bastanta estona al seu voltant donant-li de menjar, parlant-li...
Era una dona que els seus braços eren igual de gruixuts que les seves cames i no feien ni dos dits dels meus. Vaig ajudar les madres a portar-la al llit, de fet vaig agafar-la en braços i vaig haver de demanar que algú li aguantés el cap perquè com en els nens petits no se li aguantava. Doncs això, la vaig estirar al llit, el seu últim llit. La millor expressió que pot definir la situació és la que utilitzen els anglesos (death bed). No ha passat la nit.
No hi ha ningú a la nit així que la notícia ha corregut a primera hora.
He sentit impotència en veure que per la resta de gent tot continuava igual, puc entendre la resta de dones (la meitat no saben ni ón son...) però no entenc les madres i treballadores... Quin mal fa acostumar-se a les coses... Quina indiferència...

Poc abans d'acabar ha arribat una ONG al centre (això dóna el nom al post d'avui). Sis o set persones amb unes caixes han entrat i les han deixat al terra, un dels homes ha tingut temps per empènyer-me mentre jo transportava una dona en cadira de rodes... Els homes i dones de l'ONG tota vestien vestits cars i tenien Iphones a les mans, molt senzill tot vaja (espero que s'entengui la ironia). Repartien paquets de galetes i sucs, tot el que una dona de 80, 90 i 100 anys necesita (ironia un altre cop). Perquè passar deu minuts parlant amb ells fent-los companyia si els hi pots donar unes galetetes... Això si, la foto sí que se la fan, només faltaria.
He perdut totalment la confiança en les ONGs, el que he vist m'ha fet questionar si les fotos que t'envien quan ets soci d'una ONG d'aquestes es fan així.
M'han recomanat un llibre que parla de la realitat de les ONGs que es diu "War games", no he tingut temps de llegir-lo encara però totes les persones que se l'han llegit diuen que és molt bo. Pel que he sentit és un llibre que si el llegeixes assegut al sofà de casa pensaràs que a l'autor se li ha anat la pinça, però si tel llegeixes sobre el terreny el que diu no és res més que la pura realitat. Us el recomano, jo serà el primer que em llegiré quan torni.

Per avui és suficient, escric massa...
Sóc conscient que he tornat a deixar d'explicar el que he fet a la tarda, ja faré un post explicant el que estic fent aquestes tardes, no avui per això...
Espero no haver-vos traumatitzat gaire, que sapigueu que no estic exagerant gens, ho escric tal qual passa.

Demà hi hauran sorpreses al matí faré una cosa super guapa!!!
Ja veureu!!!

Pd: El meu nom en Nepali escrit en henna al meu braç!

Change

Avui m'he llevat amb una sensació estranya, aquella que et fa dubtar de si realment vols anar a ajudar a un lloc on la gent està tan malament (estic parlant de la llar d'avis) sé que és una mica egoista però al costat meu hi tens altres voluntaris que a part d'entrar a treballar més tard (cosa que et deixa dormir més) treballen amb nens és sempre divertit. Això és el que m'he estat preguntant a mi mateix durant l'esmorzar i el tros de camí fins al centre. Quan he arribat allà m'he trobat el de sempre, gent gran, pèssimes condicions, més voluntaris que pacients (tot i així la meitat no carden ni brot) i molta feina per fer, això en comptes de desanimar-me m'ha fet sentir important, m'ha fet sentir que la feina que feia tenia valor. Aquella estona de les meves vacances que donava a aquella gent servia per alguna cosa. 

Com cada dia he fet la feina típica de netejar (escombrar i fregar), rentar roba, treure aigua del dipòsit etc. Però hi ha hagut una cosa que no ha sigut com cada dia, avui quan em tocava entretenir la gent, fer-los riure i que sentissin que hi havia algú que estava per ells, una cosa ha canviat.

És una situació molt difícil d'explicar, no crec que hi hagin paraules que poguéssin ni tan sols acostar-se a la realitat que he viscut. Avui, les dones m'han reconegut.

Ha sigut el millor moment que he viscut des que sóc al Nepal, la cara que han posat aquelles dones quan m'han vist arribar quasi em fan plorar, i mira que em costa. Hem estat molt més rato del que és normal comunicant-nos (no dic parlant perquè ni jo entenc ni parlo el nepalí, ni elles l'anglès.)

Ens comuniquem amb signes, les mans ho són tot. A poc a poc vaig trobant maneres de fer-me entendre, entendre-les a elles ja és més complicat, a més, tot i que les entenguis pot ser que quan tornis amb la feina feta hagin canviat d'opinió. Sempre hi ha alguna infermera en practiques que et pot traduir alguna paraula en cas de complet estancament.

Hi ha mil i unes històries que podría explicar, però ni tinc temps, ni vosaltres paciència per llegir-les totes així que me les guardaré per mí i les compartiré si mai ens trobem i surt el tema.

M'agradaría però repetir que és una situació i un ambient molt dur, i tot i que faig el possible per quedar-me amb les coses bones cal dir que n'hi han de dolentes, i moltes. De la mateixa que les bones si mai surt el tema ja en parlaríem perque hi han coses que no es poden escriure.

M'he enrollat massa amb el matí i ara explicar la tarda faria el post molt llarg, però volia donar-li la importància que es mereix al matí perquè ha sigut un abans i un després. D'aquells dubtes que tenia al matí no en queda ni un de peu. 

Deixo per tant la tarda per demà, que ara estic cansat i és tard, i l'últim dia de la Sandra i el meu primer dia com a professor de castellà es mereixen una bona explicació.

 Bona nit i fins demà!!!

Host family day

El dia d'avui ha sigut un dia rar dintre del normal, hem anat a la llar d'avis i he notat que avui la feina ha sigut més gratificant. Veig que les coses cada dia van a millor quant a la facilitat que tinc a moure'm i relacionar-me amb les àvies. Avui però una ha anat per terra...
Ha intentat aixecar-se sola quan ningú estava allà. Hem fet la feina de cada dia però la sensació és més bona, costa definir-ho.
Dos valencians seran voluntaris al mateix lloc, una manera de recordar una miqueta casa.
Després d'això hem anat ràpidament cap a casa ens hem canviat i hem anat al Monkey Temple, ens havíem de trobar amb altres voluntaris però no ens hem trobat... El que sí que ens hem trobat és un nen i una nena que demanaven tot el que es pot demanar, i que al final hem compartit amb ells unes galetes.
També ens hem trobat molts micos, el temple està molt bé, si puges per les escales del davant has de pagar 200 rúpies, que no hem pagat perquè pots donar la volta i entrat gratis. La part de dalt del temple està feta caldo, literal, està en reconstrucció. El terratrèmol va fer molt mal.
No he dinat així que he comprat galetes i he anat al centre de discapacitats, allà no ha sigut el millor dia, en realitat ha sigut l'últim. Demà començaré un nou projecte, seré el nou profe de castellà, només serà una horeta, no patiu papes!!
Els nens no volien fer deures avui... Com que no els pots forçar els hi has de seguir el rotllo, així que ha sigut una estona de pèrdua de temps bèstia. Però com que no em feia gaire gràcia perdre el temps he pensat que fer per entretenir-los i que fos productiu a la vegada, si hi ha algú que estigui fent mates llegint sabrà del que parlo, els he ensenyat una mica de criptologia, pels que no sapigueu que és, és una branca de les matemàtiques que s'encarrega de codificar i descodificar missatges (simplificant molt). Sembla molt difícil però a la pràctica és força senzill. He pensat que els hi podria agradar, i ha sigut així.
A la que s'ha acabat el temps hem agafat un bus (no ho trobaré gens a faltar) i hem tornat al campament, temps just per arreglar-se una mica i anar a casa dels veïns (Nadius nepalesos) on hem sopat mentre parlàvem amb ells una mica.
Ara estem jugant una mica a cartes, amb quatre voluntaris que demà marxen cap a casa... Són bona gent i sap greu no haver compartit més temps amb ells.
Fins demà!!

Chitwan trip

Bones! Avui m'he llevat trobant-me fatal, la campaneta de la gola molt inflamada i un mal de coll horrible, però si algun dia no era per descansar era avui...
A les 6 hem esmorzat i hem agafat un bus cap a Chitwan (6 hores de viatge per carreteres de corbes.) Quan hem arribat a allà hem dinat i hem tingut 10 minuts per preparar-nos abans d'anar a fer canoa, ha sigut una hora molt maca, però feia molta calor i anava tot de negre... Un fallo, m'he oblidat la gorra.
Hem vist cocodrils, búfals, elefants...
Després hem desembarcat a un costat de la vora del riu i hem fet hora i mitja de trekking (caminar) per la jungla, durant aquesta estona hem passat de morir de calor a ploure una pluja força important.
Ha sigut com el national geographic, les vistes! Hem intentat buscar rinoceronts i tigres però res de res.

En acabar hem anat a una reserva d'elefants on sen's ha informat sobre com els crien i cuiden, no m'ha agradat gaire la veritat però en veure com tracten la seva gent gran no m'estranya gens que tractin així als animals, i no és maltractament bèstia, però no ho fan bé.

A la nit hem anat a un centre on fan una mena d'espectacle cultural, amb danses del Nepal. Hi havia molta gent, tant nadiua com estrangers. L'última cançó tothom qui volia s'afegia a ballar, però estem tan cansats que no hem tingut forces. Marxem a dormir perquè demà ens hem de llevar a les 5:30 per anar a muntar elefant! Bona nit!!

Tercer dia

Aquest matí m'he llevat a les 7:30 per esmorzar i preparar-me per anar al centre de gent gran, en arribar ens hem trobat el mateix panorama que ahir, avui no hi havia les monges (dijous és dia de descans) la definició del centre (a part de brut i desorganitzat és "cada loco con su tema", ja vaig dir que és un centre de gent gran i que nosaltres estem a la part de gent amb problemes mentals, doncs bé, a alguns sel's hi nota més que a d'altres.

Hi ha hagut dues situacions gracioses, la primera un mico ha baixat de la teulada i li ha robat a una de les dones un plàtan, la pobre dona quasi sen's ha posat a plorar, la segona és que mentre jo i una voluntària del Nepal estàvem donant de menjar a dues dones una d'elles ha dit no sé ben bé què però l'altra ha estat 5 minuts sense parar de riure. Al final com cada dijous, quan la feina està feta es fa una mena de festa i qui vol ballar balla, dos homes molt simpàtics han començat a ballar i picar de mans i algú més s'hi ha afegit.
Hem arribat morts al campament i ens hem posat a descansar fins a l'hora de dinar.

A la tarda hem agafat un bus cap al centre de nens amb problemes i els hem ajudat a fer els deures, n'hi ha algun que és realment intel·ligent. Aquí al Nepal les classes no es divideixen en grups segons la edat sinó que es divideixen segons els anys que hagin estudiat, ja que hi ha famílies que no porten els fills a l'escola fins als 10 anys...
Quan s'ha acabat el nostre horari hem agafat el bus i hem tornat al campament.
Al bus érem 29 persones, en un espai on hi havien 12 seients...
Estan molt malament.
A la nit hem anat a sopar a Thamel, el barri turístic on hem menjat unes hamburgueses de búfal que estaven super bones... I això ha estat el meu dia d'avui. Fins demà!!

Continuació del primer dia

El que he fet aquest matí és bàsicament familiaritzar-me amb les instal·lacions, com en un joc, a les diferents habitacions del campament m'he trobat moltes persones entre voluntaris i staff. Cadascú m'ha ensenyat una mica com funciona el lloc, us ho puc resumir una mica, no es pot anar amb sabates per la zona de coixins i matalassos però per la resta pots anar amb sabates, tot i així per mandra de treure't les sabates tot l'estona tothom va descalç. No hi ha problema de mosquits, es menja en unes hores determinades i el menjar no és dolent, alguns dels voluntaris es queixen del menjar però és normal al Nepal menjar menjar nepalès. A la tarda ens han explicat una mica de què va el programa i com funcionen les coses al Nepal. Farem dues excursions aquestes dues setmanes a dues ciutats força grans, una d'elles prop de la selva. Demà començo a fer de voluntari pròpiament dit, al matí amb gent gran i a la tarda encara no ho sé però serà una altra cosa diferent. No sé ben bé com però he aguantat fins a les 11 tot i només haver dormit tres horetes a l'avió hem mirat una pel·lícula i ara anem a dormir!! Fins demà!!