Monopoly king

Un dia raro, però divertit. M'he llevat tard, és cap de setmana pertant m'ho puc permetre. Hens hem trobat amb la Srijana, a Pashupatinath, prop de la residència de gent gran, hem anat a fer una volta i hem anat a dinar a Thamel. Fa gràcia que no ens haguem trobat cap dia ni per Barcelona ni Arenys i ara ens trobem per Kathmandu...
M'he despedit de la última voluntària que quedava del grup antic i hem mirat una peli.
El títol del post és bàsicament el resultat de la partida que hem fet abans de sopar...
M'estant picant molt els mosquits... A Nepal no hi ha malària, però igualment... No és agradable.
Pd: un mico m'ha esgarrapat el peu... I això que li havia donat un platan, haig de fer algo?
Us deixo amb algunes fotos...

Do not pay to volunteer

No és cap novetat entre els voluntaris que a Idex passa alguna cosa sospitosa... Que cadascú hagi pagat preus diferents, els xanxullos del taxi... I altres coses fan dubtar de la professionalitat de l'organització. L'staff molt bé, tots els executius són super bones persones, fan la seva feina i es pot parlar amb ells amb confiança. Però tot i així, alguna cosa passa... No voldria que això taqués la meva experiència al Nepal, així que d'això no en parlaré més al blog, però crec que he après una llissó i no cometré el mateix error dos cops, no tornaré a pagar per fer de voluntari. Véns aquí per ajudar i sembla que fagis el contrari. No m'agradaria generalitzar perquè tant nens com gent gran estan super agraïts, però sembla que per els que organitzen aquestes coses només som persones de qui treure diners... Pot semblar exagerat però no ho és pas. No trobo les paraules per expressar lo agraït que estic a molta gent que he conegut i amb qui he viscut experiències que mai oblidaré i a la vegada el fàstig que em fa segons quines persones amb qui he tingut que tractar, i em sorpren com aquestes dues persones poden trobar-se tan aprop, a vegades a la mateixa habitació. Parlo tant de la organització com dels projectes.
Cambiant el tema, als projectes dia "normal" tenint en compte que els dijous les madres no venen. Més feina de la normal i menys gent per fer-la, he arribat a casa i he anat directe al llit a dormir. No hauria pogut aguantar la tarda sinó.
Els dijous es menja bé, avui hem tingut pizza i patates fregides. Qui sigui tiquismiquis amb el menjar que ni es plantegi venir perquè això passa només un apat a la setmana... La resta arròs o noodles. En fi...
Me'n vaig a dormir, no crec que tingui gaires problemes per dormir perque estic reventat, tot i així la pluja que ara mateix cau intentarà impedir-m'ho...

Originals!

Perdoneu el retard, esque era la despedida de la última voluntària que quedava dels originals, demà ja serem nosaltres els originals...
Hem sortit a veure l'ambient de Kathmandu de nit anant a un restaurant que ja ens coneixem. Es diu Phat Kat i es menja molt bé sobretot després d'una setmana plena d'arròs i noodles. És trist però cert, es troba a faltar McDonalds... Tot i ser menjar de qualitat dubtosa, et pot salvar en un moment determinat, doncs al Nepal no... Al Nepal Momo's.. Una mena de boleta de pasta blanca plena ja sigui de búfal, pollastre o verdures... No està malament però pica molt.
Res de nou als projectes, tothom moment content. Algunes de les àvies comencen a estar fluixetes, però és normal. Són dones molt grans i perjudicades pobretes...
Vaig a dormir que demà m'haig de llevar d'hora igualment...
Bona nit!!!
Avui no hi ha foto.

Locura

No pot ser, ja em tens a mi escoltant converses de si el cabell, si famoses, si 40 és ser vell... I només ha passat un dia.
Als projectes tot bé, al campament també. M'he fet molt amic del cuiner i això té aventatges!! Mentre elles mengen arròs o noodles jo menjo ous ferrats i pasta muahahahah. No és que no m'agradin eh, però és que la única incògnita de cada dia no és què hi haurà per menjar sinó si els noodles seran per dinar i l'arròs per sopar o al revés...
Als projectes tot com sempre, vaig dir que havia conegut dos nois de madrid que estan fent de voluntaris aquí, amb ells començarem un projecte fora de la organització a la que estic. No sé ben bé ni on és ni que farem ben bé, però més o menys pel que sé és que netejarem i pintarem algo...
Ja us ho explicaré. A la tarda no he anat a l'orfenat perquè tenien vacances avui, així que hem anat a la "Disabled home", allà m'han donat un diploma i una banda perquè ja no hi tornaré. M'he despedit dels nens i hem tornat a casa per sopar.
Ja veurem que passa demà...

Pd: una vaca enfilada... Lo més normal al Nepal

Ja en són 9

Dia normal a Kathmandu, una mica de pluja que en cap moment t'impedeix fer vida normal, menjar que el primer dia sembla interessant però que a la setmana ja te'n canses, voluntaris deixant-s'hi hores i hores i aprenents d'infermera sense fer res... Tot tal i com ho havíem deixat ahir.
Han arribat més voluntaris (podria dir voluntàries... Ja en són 9) i jo tot solet... Almenys tinc habitació per mi sol... Qui no es comforma és perquè no vol.
Al centre de gent gran hi ha hagut una discussió, criticaven un voluntari Nepali per manar massa... Jo estic al seu costat, fa molt bona feina, i les infermeres aquelles necesiten algú que les espavili. Per mi ja ho fa bé.
També hi ha hagut una situació graciosa, quan un dels avis s'havia de dutxar una de les madres el tenia agafat. La madre la deixat anar un segon i ell s'ha posat a "córrer", ha arribat a una columna metàl·lica s'hi ha agafat i no es volia deixar anar. Han necesitat a dues noies per treure-li les mans d'allà. Finalment l'han dutxat.
Per la resta tot força normal..
A l'orfenat les noies han acabat exàmens i tampoc han volgut fer classe de mates...
Per sort dues si que han volgut fer algo extra i hem fet alguns trucs matemàtics que he trobat per internet que podien ser divertits i això hem fet durant dues hores. Ara a ben sopat estic escrivint el post i no tardaré en anar a dormir, no sembla que sigui el segon dia de la setmana...

Us deixo amb algunes de les nenes de l'orfenat, les nenes més ben educades i agraïdes del món!!

Marxa la samba

Ara sí, m'he quedat "sol", dels tres que compartíem habitació des que vaig arribar al Nepal ja només quedo jo...
Avui han marxat en Marcus i la Isabella (Brazil) per això el nom del post. També ha marxat en Matto, a qui no hem pogut dir adéu perquè estàvem treballant a l'orfenat. He començat a fer "classes" de mates, demà tenen l'últim examen i he vist que estaven estudiant així que les he deixat fer. A la que s'han començat a despistar i han començat a xerrar. Com que algunes es creien que ho sabien tot de mates els hi he posat un exercici a la pisarra, es tractava de demostrar perquè x^0=1, evidentment fora del seu abast, just perquè veiessin que mai en pots saber prou però suficient com perquè poguessin més o menys entendre la demostració. Cada dia els hi portaré un problema per resoldre, a partor d'ara coses que puguin resoldre. Crec que és una bona idea perquè he intentat controlar-les i és impossible, a menus que tinguis algo que els hi pugui interessar molt.
Cambiant de tema, dels voluntaris que em vaig trobar quan vaig arribar només queda una noia irlandesa, del meu grup quedem tres, i han arribat 4 voluntaries noves... Sóc jo i 7 noies.
Demà dia normal, gent gran al matí i nenes de l'orfenat tarda, tot i ser el mateix cada dia cada dia és diferent, cada dia aprenc coses noves i cada dia m'ho passo millor.

Ja havia donat per finalitzat el blog quan m'ha vingut al cap que a la tarda he viscut una situació que no havia viscut mai, bastant impactant. Amb dos voluntaris que he conegut a la eldery home hem visitat el cremetori del costat. A qui li pugui portar malsons que deixi de llegir...

Allà hem pressegiat una cerimonia completa, primer netegen els cossos al riu, els posen en una llitera, fan voltes sobre la foguera que no està encesa encara i finalment els deixien sobre la fusta.
Els cobreixen de mocadors i els hi tiren pols de colors, tot això davant de la família i turistes. Els hi tiren una mica de greix animal (que és el que crema) i els encenen. Com si fós una foguera els hi tiren palla per sobre per encendre els grans troncs.
Quan ja han cremat tiren el que en queda al riu. El que potser fa una mica de cosa és veure com hi ha persones que es banyen a poc metres, o nens que es llancen al riu en busca de joies, un riu que si el veiessim per sota estaria cobert d'ossos de persones...
Bastant heavy la cosa.

Us deixo amb algunes fotos..

Welcome

New volunteers arrived today!!! Ho escric en anglès perquè la resta de voluntaris se'm queixen que no poden llegir res, perquè no ho entenen... Apa , ja podeu llegir la primera frase!!

En fi.. Avui han arribat més voluntaris, tot i això res no omplirà el buit que deixen en Marcus i en Shane.. Han sigut com els meus germans grans aquestes dues setmanes. Avui ha marxat en Shane, demà ho fa en Marcus. També marxa la Isabella i en Matto. Matto, un nom que potser no us sona, i és perquè no l'he anomenat encara... Té lògica. Doncs això, en Matto és el voluntari "líder", fa sis setmanes que és aquí i és el que es coneix més Kathmandu. Fins aquesta setmana no l'he acabat de conèixer...
És una super bona persona que m'ha ensenyat moltíssimes coses del Nepal i li estic molt agraït.

Doncs bé, avui hem anat a Bhaktapur, la ciutat patrimoni de la humanitat, actualment les ruines patrimoni de la humanidad. Adjuntaré fotos de la ciutat. Ens volien fer pagar 15 dòllars per entrar però no hem pagat pas... Hem entrat per una altra porta. Entenc que els diners són per reconstruir però en un país on amb tres euros sopes de luxe... A més he perdut tota la confiança en donar diners per ajudar, col·laboro amb temps, que això no pot corrompre.
Avui toca explicar el que he fet aquestes tardes, no sé si vaig parlar-vos de la Sandra, la voluntària de Madrid que feia classes de castellà a la Purnima, la Ashta, la Ashmita, la Renuca, les dues Sujates i quedo malament perquè n'hi han 4 més... Però per haver-les tingut dos dies està força bé. Pues eso (em feia ilu dir-ho), jo vaig fer de substitut quan ella va marxar. He pogut conprobar que controlar a 10 nenes de doferents edats és impossible... No paren quietes. Espero que la següent voluntària se'n surti millor. Jo vaig intentar que aprenguéssin però l'únic cop que vaig aconseguir que estiguéssin una mica per la feina és quan els hi vaig llegir una història de'n Luís que parla de la vida i de les bones accions i les dolentes i les repercussions d'aquestes.
Sandra, si estas llegint això, que sàpigues que te les deixo en bones mans, una amiga de'n Luís (també de Madrid) se'n encarrega.
Jo ara passaré a fer de profe de mates, però primer, centre de gent gran!!

Us deixo amb fotos de Bhaktapur!! En algunes es pot veure com era abams i con ha quedat després del terratrèmol...

Pd: Encantat de conèixer-te Shane!