divendres, 31 de juliol del 2015
Lost
dijous, 30 de juliol del 2015
Goodbye friends!
Avui és l'últim dia que tot el grup està junt, demà alguns van a Pokhara i alguns ens quedem aquí, a Kathmandu. La veritat 8h de viatge per estar un cap de setmana de no parar no em ve gaire de gust. M'hauria de llevar demà per allà a les 5 i la setmana ha sigut massa dura per fer-ho. Demà per tant, serà dia de descans relatiu, jo i en Shane visitarem una mica la ciutat (anirem de compres), hem descobert un material usat per fer roba, motxiles i moneders molt interessant... Ja us ensenyaré què és!!
Entre demà i demà passat visitarem una de les ciutats més castigades del Nepal, abans del terratrèmol era patrimoni de la humanitat, ara... són ruines patrimoni de la humanitat.
Vaig al que he fet avui, com cada matí he anat a la "Eldery home" i hem passat el dia, crec que ja us vaig dir que dijous les madres no hi van, el centre és un caos aquell dia, però entre tots hem fet la feina. Al final com cada dijous hi ah una mica de festa, es posa música i la gent balla, avui ens ho hem passat molt bé.
He conegut dos nois de Madrid que han vingut a fer de voluntaris, molt simpàtics.
Després hem anat a l'altre centre, el que no és del govern, sinó que és de les madres. Està en molt millor condicions.
A la tarda he anat per tercer cop a l'orfenat de nenes, allà hem fet una mena de comiatd ja que tots els voluntaris que van allà menys jo marxen aquest cap de setmana.
Ara a la nit els voluntaris ens hem acomiadat sortint a sopar a Thamel, no ha sigut gaire estona, ni crec que hagi sigut l'emotiu que hauria d'haver sigut... Però només han sigut dues setmanes. Amb això no vull dir que no ens haguem agafat confiança, al contrari, ha sigut curt però intens. El que passa és que estem tots esgotats, aquesta setmana ha passat factura a tothom.
Demà tindré temps, i explicaré tot el que he fet aquestes tardes.
Sé que aquest post és una mica descafeïnat però és final de setmana i no sempre es pot estar inapirat.
Bona nit a tots.
dimecres, 29 de juliol del 2015
Surprise
Qui em segueixi a Instagram ja ho sabrà, aquest matí m'he hagut de llevar molt d'hora, però per un molt bon motiu.
A les 5:50 estàvem a l'aeroport, a la terminal de vols domèstics. Érem un grup de 5, que en hores de son hem decidit fer una petita escapada a ni més ni menys que el cim més alt del món. No estic parlant de fer el Mt Everest, ni tans sols una part. Es tractava de sobrevolar la serralada de l'Himalaya, i passar pel costat de l'Everest. Les vistes espectaculars, no havia vist un escenari tan maco en me vida, una vintena de muntanyes de més de 6000 metres i entre elles el Everest (8844 m).
Hem fet tan fotos com vídeos, que aniré penjant. De moment en podeu veure tres al meu Instagram (ignasi_96).
Després d'això he anat directa a Pashupatinath amb els avis a acabar de passar el matí. Podria dir res nou, però us enganyaria, perquè hi ha hagut una novetat força important, hem lligat uns llençols a modo toldo, això que sembla tan senzill ho he hagut de lluitar durant tres dies... Una cosa que no m'agrada de la gent del Nepal (no vull generalitzar) és que si la cosa no els afecta, no mouen ni un dit, els has d'anar insistint i fer-te pesat. Però en fi... La lona està posada i ara a la gent gran ja no els hi va el sol al cap, petita victòria perqueè la vida els hi sigui una mica més còmode!
A la tarda hem anat a l'orfenat de nenes, som 4, jo faig les classes de castellà, els brasilers tema jocs i en Luís matemàtiques.
Es fa difícil, perquè a diferència de la gent gran controlar nens és molt difícil. No paren, són les 5 de la tarda i és com si s'acabessin de llevar, l'edat tampoc ajuda... Nenes de 7 anys comparteixen classe amb nenes de 12. Mentre a unes els costa a altres els sembla massa fàcil, a més amb el precedent de la Sandra, no s'hi pot fer front. Suposo que a poc a poc m'hi acostumaré. Fins llavors puc assegurar-vos que prefereixo la gent gran.
Ara estem descansant a la sala comuna, a agafar forces per acabar la setmana. Aquí al Nepal la setmana comença el diumenge, i divendres i dissabte és festa. Així que demà és l'últim dia de projecte per alguns dels voluntaris, que ens deixen.
Fins demà!!
dimarts, 28 de juliol del 2015
Deceived
El post d'avui serà una mica durillo... Com cada dia al matí em toca "eldery home", tot content arribo al centre i començo a treballar, també com cada dia una dotzena d'estudiants d'infermeria es passegen tranquil·lament per la zona, contemplant la feina que s'ha de fer. No esperis pas que t'ajudin... Almenys no els hi sortirà d'elles, si els hi demanes potser et donaran un cop de mà.
He trobat uns voluntaris de València, col·laboren en les feines i sort n'hi ha.
A un dels dos l'ha picat una serp i només pot fer feines que necessitin una mà però bé, tota ajuda és benvinguda. Avui per primer cop he netejat la roba a la seva manera, es tracta d'un cosi metàl·lic ple d'aigua i sabó, amb els peus comences a donar voltes tot caminant, aixafant al teu pas la roba, sembla que al Nepal si fas això la roba queda neta, per descomptat no es canvia l'aigua cap cop tinguis dues peces o en tinguis 100.
Quan estava allà he sentit uns crits i he mirat d'on venien, venien del final del pati. He mirat cap allà i el que he vist m'ha deixat de pedra, una dona gran cridava mentre la jefa de les infermeres l'arrossegava pels peus, mai havia vist una cosa similar. Tractar així una persona no m'entra al cap, i sent una persona gran menys. L'ha arrossegada uns tres metres entre crits i intents de deixar-se anar per part de l'àvia. Tenint una tutora així no m'estranya que les alumnes siguin unes completes inútils.
L'altra jefa (hi ha dos grups diferents d'infermeres cada setmana) es mirava l'escena asseguda a una cadira. No he volgut que aquesta visió m'arruinés el dia així que he parlat una estona amb les meves amigues (ahir vaig penjar una foto d'elles) estan com una cabra però sense elles no seria el mateix.
Després d'això ens ha arribat una mala notícia, ahir una dona estava força out i van estar bastanta estona al seu voltant donant-li de menjar, parlant-li...
Era una dona que els seus braços eren igual de gruixuts que les seves cames i no feien ni dos dits dels meus. Vaig ajudar les madres a portar-la al llit, de fet vaig agafar-la en braços i vaig haver de demanar que algú li aguantés el cap perquè com en els nens petits no se li aguantava. Doncs això, la vaig estirar al llit, el seu últim llit. La millor expressió que pot definir la situació és la que utilitzen els anglesos (death bed). No ha passat la nit.
No hi ha ningú a la nit així que la notícia ha corregut a primera hora.
He sentit impotència en veure que per la resta de gent tot continuava igual, puc entendre la resta de dones (la meitat no saben ni ón son...) però no entenc les madres i treballadores... Quin mal fa acostumar-se a les coses... Quina indiferència...
Poc abans d'acabar ha arribat una ONG al centre (això dóna el nom al post d'avui). Sis o set persones amb unes caixes han entrat i les han deixat al terra, un dels homes ha tingut temps per empènyer-me mentre jo transportava una dona en cadira de rodes... Els homes i dones de l'ONG tota vestien vestits cars i tenien Iphones a les mans, molt senzill tot vaja (espero que s'entengui la ironia). Repartien paquets de galetes i sucs, tot el que una dona de 80, 90 i 100 anys necesita (ironia un altre cop). Perquè passar deu minuts parlant amb ells fent-los companyia si els hi pots donar unes galetetes... Això si, la foto sí que se la fan, només faltaria.
He perdut totalment la confiança en les ONGs, el que he vist m'ha fet questionar si les fotos que t'envien quan ets soci d'una ONG d'aquestes es fan així.
M'han recomanat un llibre que parla de la realitat de les ONGs que es diu "War games", no he tingut temps de llegir-lo encara però totes les persones que se l'han llegit diuen que és molt bo. Pel que he sentit és un llibre que si el llegeixes assegut al sofà de casa pensaràs que a l'autor se li ha anat la pinça, però si tel llegeixes sobre el terreny el que diu no és res més que la pura realitat. Us el recomano, jo serà el primer que em llegiré quan torni.
Per avui és suficient, escric massa...
Sóc conscient que he tornat a deixar d'explicar el que he fet a la tarda, ja faré un post explicant el que estic fent aquestes tardes, no avui per això...
Espero no haver-vos traumatitzat gaire, que sapigueu que no estic exagerant gens, ho escric tal qual passa.
Demà hi hauran sorpreses al matí faré una cosa super guapa!!!
Ja veureu!!!
Pd: El meu nom en Nepali escrit en henna al meu braç!
dilluns, 27 de juliol del 2015
Change
diumenge, 26 de juliol del 2015
Host family day
El dia d'avui ha sigut un dia rar dintre del normal, hem anat a la llar d'avis i he notat que avui la feina ha sigut més gratificant. Veig que les coses cada dia van a millor quant a la facilitat que tinc a moure'm i relacionar-me amb les àvies. Avui però una ha anat per terra...
Ha intentat aixecar-se sola quan ningú estava allà. Hem fet la feina de cada dia però la sensació és més bona, costa definir-ho.
Dos valencians seran voluntaris al mateix lloc, una manera de recordar una miqueta casa.
Després d'això hem anat ràpidament cap a casa ens hem canviat i hem anat al Monkey Temple, ens havíem de trobar amb altres voluntaris però no ens hem trobat... El que sí que ens hem trobat és un nen i una nena que demanaven tot el que es pot demanar, i que al final hem compartit amb ells unes galetes.
També ens hem trobat molts micos, el temple està molt bé, si puges per les escales del davant has de pagar 200 rúpies, que no hem pagat perquè pots donar la volta i entrat gratis. La part de dalt del temple està feta caldo, literal, està en reconstrucció. El terratrèmol va fer molt mal.
No he dinat així que he comprat galetes i he anat al centre de discapacitats, allà no ha sigut el millor dia, en realitat ha sigut l'últim. Demà començaré un nou projecte, seré el nou profe de castellà, només serà una horeta, no patiu papes!!
Els nens no volien fer deures avui... Com que no els pots forçar els hi has de seguir el rotllo, així que ha sigut una estona de pèrdua de temps bèstia. Però com que no em feia gaire gràcia perdre el temps he pensat que fer per entretenir-los i que fos productiu a la vegada, si hi ha algú que estigui fent mates llegint sabrà del que parlo, els he ensenyat una mica de criptologia, pels que no sapigueu que és, és una branca de les matemàtiques que s'encarrega de codificar i descodificar missatges (simplificant molt). Sembla molt difícil però a la pràctica és força senzill. He pensat que els hi podria agradar, i ha sigut així.
A la que s'ha acabat el temps hem agafat un bus (no ho trobaré gens a faltar) i hem tornat al campament, temps just per arreglar-se una mica i anar a casa dels veïns (Nadius nepalesos) on hem sopat mentre parlàvem amb ells una mica.
Ara estem jugant una mica a cartes, amb quatre voluntaris que demà marxen cap a casa... Són bona gent i sap greu no haver compartit més temps amb ells.
Fins demà!!
dissabte, 25 de juliol del 2015
Tempesta a Kathmandu
Back to Kathmandu
Ens hem llevat massa d'hora aquest matí, a les 6, hem dormit amb el llum obert perquè sinó no podíem tenir el ventilador obert, però com que teníem els dos aquella cosa per tapar-se els ulls no hi ha hagut cap problema per dormir....
Hem begut te i hem anat a muntar elefant, ha sigut una volta d'hora i mitja, on hem pogut veure forces animals: cocodrils, rinoceronts, cérvols...
Hem tornat al campament on hem esmorzat, massa tard, hem agafat el bus i hem anat a Kathmandu, parant-nos per dinar "dhat balt" arròs amb tot de coses i salses.
No crec que sortim a fer res aquesta tarda perquè estem tots molt cansats, potser sortirem a canviar monedes i comprar alguna cosa...
Ja informaré...
divendres, 24 de juliol del 2015
Chitwan trip
Bones! Avui m'he llevat trobant-me fatal, la campaneta de la gola molt inflamada i un mal de coll horrible, però si algun dia no era per descansar era avui...
A les 6 hem esmorzat i hem agafat un bus cap a Chitwan (6 hores de viatge per carreteres de corbes.) Quan hem arribat a allà hem dinat i hem tingut 10 minuts per preparar-nos abans d'anar a fer canoa, ha sigut una hora molt maca, però feia molta calor i anava tot de negre... Un fallo, m'he oblidat la gorra.
Hem vist cocodrils, búfals, elefants...
Després hem desembarcat a un costat de la vora del riu i hem fet hora i mitja de trekking (caminar) per la jungla, durant aquesta estona hem passat de morir de calor a ploure una pluja força important.
Ha sigut com el national geographic, les vistes! Hem intentat buscar rinoceronts i tigres però res de res.
En acabar hem anat a una reserva d'elefants on sen's ha informat sobre com els crien i cuiden, no m'ha agradat gaire la veritat però en veure com tracten la seva gent gran no m'estranya gens que tractin així als animals, i no és maltractament bèstia, però no ho fan bé.
A la nit hem anat a un centre on fan una mena d'espectacle cultural, amb danses del Nepal. Hi havia molta gent, tant nadiua com estrangers. L'última cançó tothom qui volia s'afegia a ballar, però estem tan cansats que no hem tingut forces. Marxem a dormir perquè demà ens hem de llevar a les 5:30 per anar a muntar elefant! Bona nit!!
dimecres, 22 de juliol del 2015
Tercer dia
Aquest matí m'he llevat a les 7:30 per esmorzar i preparar-me per anar al centre de gent gran, en arribar ens hem trobat el mateix panorama que ahir, avui no hi havia les monges (dijous és dia de descans) la definició del centre (a part de brut i desorganitzat és "cada loco con su tema", ja vaig dir que és un centre de gent gran i que nosaltres estem a la part de gent amb problemes mentals, doncs bé, a alguns sel's hi nota més que a d'altres.
Hi ha hagut dues situacions gracioses, la primera un mico ha baixat de la teulada i li ha robat a una de les dones un plàtan, la pobre dona quasi sen's ha posat a plorar, la segona és que mentre jo i una voluntària del Nepal estàvem donant de menjar a dues dones una d'elles ha dit no sé ben bé què però l'altra ha estat 5 minuts sense parar de riure. Al final com cada dijous, quan la feina està feta es fa una mena de festa i qui vol ballar balla, dos homes molt simpàtics han començat a ballar i picar de mans i algú més s'hi ha afegit.
Hem arribat morts al campament i ens hem posat a descansar fins a l'hora de dinar.
A la tarda hem agafat un bus cap al centre de nens amb problemes i els hem ajudat a fer els deures, n'hi ha algun que és realment intel·ligent. Aquí al Nepal les classes no es divideixen en grups segons la edat sinó que es divideixen segons els anys que hagin estudiat, ja que hi ha famílies que no porten els fills a l'escola fins als 10 anys...
Quan s'ha acabat el nostre horari hem agafat el bus i hem tornat al campament.
Al bus érem 29 persones, en un espai on hi havien 12 seients...
Estan molt malament.
A la nit hem anat a sopar a Thamel, el barri turístic on hem menjat unes hamburgueses de búfal que estaven super bones... I això ha estat el meu dia d'avui. Fins demà!!
Segon dia
Continuació del primer dia
Arriving to Kathmandu
Sopo amb els avis i m'acomiado d'ells. En tornar acabo de fer la maleta i ja només em quedarà posar-hi les coses de l'últim minut.
Quan arribo a l'aeroport em facturo la maleta i passo seguretat després de despedir-me dels pares, que es queden solets durant dues setmanes, temps en que podran descansar de fills.
El primer vol res a destacar, tranquil i ràpid. Quan aterrem la gent aplaudeix (es nota que hi ha força gent de Barcelona) en el segon això no passa. Al segon vol Turquia -Nepal conec un home d'uns 60 llargs que representa una organització de Suïssa i ens fem força amics, agafem les maletes junts (com sempre sóc dels últims) i m'ajuda a canviar els dòlars i euros a Rúpies Nepaleses. Ens hem acomiadat i ja he vist al que em portaria cap al campament.
No he trigat ni 5 minuts i ja m'han timat.... No tornarà a passar (almenys és la intenció) el fet és que el qui m'havia de portar amb cotxe estava al costat de dos homes que m'han descarregat de la maleta i me l'han portat al cotxe, jo innocent pensava que anaven amb el conductor però resulta que no i quan me l'han descarregat m'han demanat propina en euros... Com deia innocent de mi li he donat 5 euros pensant que també anava pel conductor i pel viatge i han marxat tan panxos... M'ha fet molta ràbia però és el que hi ha... No em tornaré a deixar enganyar (val a dir a favor meu que portava casi bé 24 hores sense poder descansar gaire... Així que no estava gaire espavilat).